26 Juny 2001
Mateu 7, 12
Feu als altres tot allò que voleu que ells us facin; 
aquest és el resum de la Llei i els Profetes..
LA REGLA D’OR
 

19 Juny 2001
Mateu 5, 16
Que brilli la vostra llum davant la gent; així veuran les vostres bones obres i glorificaran el vostre Pare del cel.
FER QUEDAR BÉ A DÉU
 

12 Juny 2001
Mateu 5, 13
Vosaltres sou la sal de la terra. 
Si la sal perd el gust, amb què la tornaran salada? Ja no és bona per a res, sinó per a llençar-la fora i que la gent la trepitgi.
ANAR  CONTRA CORRENT
 

5 Juny 2001
Lluc 18, 28
Llavors Pere va dir: Mira, nosaltres hem deixat el que teníem i t'hem seguit. 
Jesús els digué: Us asseguro que tothom qui pel Regne de Déu hagi deixat casa, muller, germans, pares o fills, rebrà molt més en el temps present i, en el món futur, tindrà la vida eterna.
“DÉU PAGA 2 COPS”
 

29 Maig 2001
Lluc 17, 10
Així també vosaltres, quan haureu fet tot allò que Déu us ha manat, digueu: "Som uns servents que no mereixen recompensa: hem fet només el que havíem de fer." 
“DÉU NO ENS DEU RES”
 

22 Maig 2001
Lluc 16, 8
Els homes d'aquest món, en els tractes entre ells, són més astuts que els fills de la llum. 
Mateu 10, 16
Sigueu astuts com les serps i innocents com els coloms.
“NO ANAR AMB EL LLIRI A LA MÀ”
 

15 Maig 2001
Lluc 15, 7
En el cel hi haurà més alegria per un sol pecador que es converteix que no pas per noranta-nou justos que no necessiten convertir-se
“CONVERSIÓ CONSTANT”
 

8 Maig 2001
Lluc 13, 22
Quan facis un dinar o un sopar, no hi cridis els teus amics, ni els teus germans, ni els teus parents, ni veïns
rics. Et podrien tornar la invitació i ja tindries la teva recompensa.
Més aviat, quan facis un banquet, convida-hi pobres, invàlids, coixos i cecs.
Feliç de tu, llavors, ja que ells no tenen res per a recompensar-te, i Déu t'ho recompensarà quan ressuscitin els justos!.
“DÉU T’HO PAGUI”
 

24 Abril 2001
Lluc 13, 22
Tot fent camí cap a Jerusalem, Jesús passava per viles i pobles i ensenyava. Algú li preguntà: 
-Senyor, ¿són pocs els qui se salven?
Jesús els contestà: -Esforceu-vos a entrar per la porta estreta, perquè us dic que molts voldran entrar-hi i no
podran. Perquè és ampla la porta i espaiós el camí que condueix a la perdició, i són molts els qui hi entren.
HI HA DUES PORTES
 

17 Abril 2001
Joan 20, 1
 Josep d'Arimatea i Nicodem van treure de la creu el cos de Jesús i l'amortallaren amb un llençol, tal com és costum d'enterrar entre els jueus. Hi havia un hort a l'indret on havien crucificat Jesús, i dintre l'hort un sepulcre nou, on encara no havia estat posat ningú. Allí van dipositar Jesús.
 L'endemà, dissabte, els grans sacerdots i els fariseus anaren al sepulcre i l'asseguraren segellant-ne la pedra de l'entrada i posant-hi la guàrdia.
Al vespre del dissabte, Maria Magdalena, Maria, mare de Jaume, i Salomé van comprar olis aromàtics per anar a ungir el cos de Jesús. El diumenge, molt de matí, arribaren al sepulcre a la sortida del sol. Tot d'una hi hagué un gran terratrèmol: un àngel del Senyor va baixar del cel, féu rodolar la pedra i s'hi va asseure a sobre. Resplendia com un llamp, i el seu vestit era blanc com la neu. De por d'ell, els guardes es posaren a tremolar i van quedar com morts. L'àngel digué a les dones: -No tingueu por. Sé que busqueu Jesús, el crucificat. No és aquí: ha ressuscitat, tal com va dir. Veniu, mireu el lloc on havia estat posat. Aneu de seguida a dir-ho als seus deixebles. Immediatament elles, amb por, però amb una gran alegria, se n'anaren del sepulcre i van córrer a anunciar-ho als deixebles. 
 Mentre elles hi anaven, alguns de la guàrdia van entrar a la ciutat i comunicaren als grans sacerdots tot el que havia passat. Els grans sacerdots es van reunir amb els notables i prengueren la decisió d'oferir molts diners als soldats i donar-los aquesta consigna: -Feu córrer que els seus deixebles van venir de nit i van robar el seu cos mentre vosaltres dormíeu. I si això arriba a oïda del governador, ja el convencerem nosaltres que us deixi tranquils. Ells agafaren els diners i van complir la consigna rebuda. Aquesta versió dels fets s'ha escampat entre els jueus fins al dia d'avui.
RESURRECCIÓ
 

10 Abril 2001
Joan 19, 26
Vora la creu de Jesús hi havia la seva mare i la germana de la seva mare i Maria Magdalena. Quan Jesús veié la seva mare i, al costat d'ella, el deixeble que ell estimava, digué a la mare: -Dona, aquí tens el teu fill. Després digué al deixeble: -Aquí tens la teva mare. I d'aleshores ençà el deixeble la va acollir a casa seva.
 Els qui passaven per allí l'injuriaven dient: salva't a tu mateix; si ets Fill de Déu, baixa de la creu! També els grans sacerdots se'n burlaven, amb els mestres de la Llei i els notables, tot dient: -Ell que va salvar-ne d'altres, a si mateix no es pot salvar! Que baixi ara de la creu i creurem en ell! Ha confiat en Déu: que l'alliberi ara!
 Un dels criminals penjats a la creu l'injuriava dient: -No ets el Messies? Doncs salva't a tu mateix i a nosaltres! Però l'altre, renyant-lo, li respongué: -Tu tampoc no tens temor de Déu, tu que sofreixes la mateixa pena? I nosaltres la sofrim justament, però aquest no ha fet res de mal. I deia: -Jesús, recorda't de mi quan arribis al teu Regne. Jesús li digué: -T'ho asseguro: avui seràs amb mi al paradís.
 Arribat el migdia, es va estendre per tota la terra una foscor que va durar fins a les tres de la tarda. Llavors Jesús va cridar amb tota la força: «Déu meu, Déu meu, per què m'has abandonat?». Després va dir: -Tinc set. Hi havia allà un gerro ple de vinagre. Van posar al capdamunt d'un manat d'hisop una esponja xopa d'aquell vinagre i la hi acostaren als llavis. Quan hagué pres el vinagre, va dir: -Tot s'ha complert. Després va cridar amb tota la força: -Pare, confio el meu alè a les teves mans. Inclinà el cap i va expirar.
 Llavors la cortina del santuari s'esquinçà de dalt a baix; la terra tremolà i les roques s'esberlaren; els sepulcres s'obriren, i molts cossos dels sants que hi reposaven van ressuscitar. Sortiren dels sepulcres i, després de la resurrecció de Jesús, van entrar a la ciutat santa i s'aparegueren a molts. 
 El centurió i els qui amb ell custodiaven Jesús, veient el terratrèmol i tot el que havia passat, van agafar molta por i deien: -És veritat: aquest home era innocent, aquest era Fill de Déu. Tota la gent que era present en aquell espectacle, després de veure el que havia passat, se'n tornaven donant-se cops al pit.
PASSIÓ 6: LES HORES FINALS
 

3 Abril 2001
Joan 19, 17
 Els soldats prengueren, doncs, Jesús, i, portant-se ell mateix la creu, va sortir cap a l'indret anomenat «Lloc de la Calavera», o «Calvari» que en hebreu es diu Gòlgota. I van obligar a carregar la creu de Jesús, perquè la portés darrere d'ell, a un que passava, un tal Simó de Cirene, el pare d'Alexandre i de Rufus, que venia del camp. 
 El seguia una gran gentada del poble; moltes dones feien mostres de dol i el planyien. Jesús es girà cap a elles i els digué: -Filles de Jerusalem, no ploreu per mi; ploreu més aviat per vosaltres mateixes i pels vostres fills.
 En portaven també dos més, que eren criminals, per executar-los amb ell. Quan arribaren a l'indret anomenat de la Calavera li donaren a beure vi barrejat amb fel; ell el va tastar, però no en volgué beure. Juntament amb ell van crucificar els dos bandolers, l'un a la seva dreta i l'altre a la seva esquerra.
 Els soldats, quan ja l’hagueren crucificat, van agafar el seu mantell i en feren quatre parts, una per a cada soldat, i també prengueren la túnica. Però la túnica era sense costura, teixida d'una sola peça de dalt a baix, i es digueren entre ells: -No l'esquincem; sortegem-la a veure a qui toca.
 Pilat va fer escriure un rètol on constava la causa de la seva condemna  i el féu posar a la creu. Hi havia escrit: «Jesús de Natzaret, el rei dels jueus.» El rètol era escrit en hebreu, en llatí i en grec. Eren les nou del matí quan el crucificaren.
PASSIÓ 5: EL CAMÍ DEL CALVARI
 

27 Març 2001
Joan 18, 12
Pilat sortí a trobar-los fora del pretori i digué: -Quina acusació porteu contra aquest home? Ells li contestaren: -Si aquest no fos un criminal, no te l'hauríem entregat. Pilat els replicà: -Emporteu-vos-el vosaltres mateixos i judiqueu-lo d'acord amb la vostra Llei. Els jueus li respongueren: -A nosaltres no ens és permès d'executar ningú. 
 Pilat el va interrogar i va sortir altra vegada a fora, on eren els jueus, i els digué: -Jo no li trobo res per a poder-lo inculpar. Però ja que teniu per costum que us deixi lliure algú en ocasió de la Pasqua, ¿voleu que us deixi lliure el rei dels jueus? Ells van contestar cridant: -Aquest, no! Volem Barrabàs! Barrabàs era un bandoler.
 Llavors Pilat féu assotar Jesús. Els soldats li van posar al cap una corona d'espines que havien trenat i el cobriren amb un mantell de porpra. Se li acostaven i li deien: -Salve, rei dels jueus! I li pegaven bufetades..
 Pilat tornà a sortir i els digué: -Ara us el trauré aquí fora, perquè sapigueu que no li trobo res per a poder-lo inculpar. Llavors sortí Jesús portant la corona d'espines i el mantell de porpra. Pilat els diu: -Aquí teniu l'home!  Quan els grans sacerdots i els guardes del temple el van veure, cridaren: -Crucifica'l, crucifica'l!.
 Pilat els diu: -Al vostre rei, haig de crucificar? Els grans sacerdots respongueren: -No tenim cap altre rei fora del Cèsar. Llavors Pilat els el va entregar perquè fos crucificat.
PASSIÓ 4: ELS DUBTES DE PILAT
 

20 Març 2001
Joan 18, 12
 Van agafar Jesús i el van lligar, i el dugueren a casa del gran sacerdot. Simó Pere i un altre deixeble seguien Jesús i van entrar al pati de la casa del gran sacerdot. La criada que feia de portera digué llavors a Pere:  Vols dir que tu no ets també deixeble d'aquest home? Ell respongué: -No, no ho sóc pas. Com que feia fred, els criats i els guardes del temple havien preparat brases i s'estaven allà, escalfant-se. Pere també s'escalfava amb ells.
 Mentrestant, el gran sacerdot va interrogar Jesús sobre els seus deixebles i sobre la seva doctrina. Jesús li contestà: -Jo mai no he dit res d'amagat, per què em preguntes a mi? Pregunta als qui m'escoltaven quines coses els deia. Així que Jesús hagué parlat, un dels guardes que eren allà li va pegar una bufetada dient: -¿És aquesta la manera de contestar al gran sacerdot?  Jesús li respongué: -Si he parlat malament, digues en què, però si he parlat com cal, per què em pegues?.
 Mentrestant Simó Pere s'estava allà dret, escalfant-se. Li digueren: -¿Vols dir que tu no ets també deixeble d'ell? Ell ho negà: -No, no ho sóc pas. Un dels criats del gran sacerdot li digué:  -Però si jo t'he vist a l'hort amb ell! Pere tornà a negar-ho, i a l'instant el gall cantà. Llavors el Senyor va girar-se i mirà Pere; i Pere es recordà de les paraules que el Senyor li havia dit. Va sortir a fora, i plorà amargament.
 Quan va despuntar el dia, el gran sacerdot i els notables del poble es van reunir i van prendre l'acord de condemnar Jesús a mort. I després de fer-lo lligar, se'l van endur i l'entregaren a Pilat, el governador romà.
PASSIÓ 3: LES NEGACIONS DE PERE
 

13 Març 2001 
Lluc 22, 39
 Sortí i se'n va anar, com de costum, a la muntanya de les Oliveres. El seguiren també els deixebles. Arribat al lloc, els digué: -Sento a l'ànima una tristor de mort. Quedeu-vos aquí i vetlleu amb mi.
 Després se separà d'ells cosa d'un tret de pedra, es prosternà amb el front a terra i pregava dient: -Pare, si ho vols, aparta de mi aquesta copa. Però que no es faci la meva voluntat, sinó la teva. Se li va aparèixer un àngel del cel que el confortava. Ple d'angoixa, pregava més intensament, i va suar grosses gotes de sang que queien fins a terra. 
 Quan s'aixecà de la pregària, anà cap als deixebles i els va trobar adormits. Els digué: -Així, doncs, ¿no heu estat capaços de vetllar una hora amb mi? Vetlleu i pregueu, per no caure en la temptació. L'esperit de l'home és prompte, però la seva carn és feble.
 Encara Jesús parlava quan es va presentar un grup de gent armada amb espases i garrots, que venia de part dels grans sacerdots i dels notables; venien amb llanternes i torxes. Judes, un dels Dotze, anava al davant d'ells i els havia donat aquest senyal: -És el qui jo besaré: agafeu-lo. I s'acostà a Jesús  i li digué: -Salve, rabí! I el besà. Jesús li digué: -Judes, ¿amb un bes traeixes el Fill de l'home?. Llavors s'abraonaren sobre Jesús i el detingueren.
 Els qui eren al voltant de Jesús, en veure el que estava a punt de passar, digueren: -Senyor, ¿ataquem amb l'espa-sa? I un d'ells va donar un cop d'espasa al criat del gran sacerdot i li tallà l'orella dreta. Però Jesús va dir: -Deixeu-los fer! I tocant-li l'orella, el va guarir.
 Després Jesús digué als grans sacerdots, als caps de la guàrdia del temple i als notables que havien vingut per detenir-lo: -Heu sortit armats amb espases i garrots, com si fos un bandoler.  Mentre era amb vosaltres al temple cada dia, no vau gosar agafar-me. Però tot això ha passat perquè es complís el que van escriure els Profetes.
 Llavors tots els deixebles l'abandonaren i fugiren.
PASSIÓ 2: A LA MUNTANYA DE LES OLIVERES
 

6 Març 2001
Lluc 22, 1
 S'acostava la festa de la Pasqua. Els grans sacerdots i els mestres de la Llei buscaven com podrien fer-s'ho per a matar Jesús. Llavors Satanàs va entrar dins de Judes, que era del grup dels Dotze. Aquest se n'anà a tractar amb els grans sacerdots i els caps de la guàrdia del temple sobre com els podria entregar Jesús.
Ells se'n van alegrar i convingueren de donar-li diners. Judes s'hi comprometé i buscava l'ocasió d'entregar-los-el sense que es produís un avalot de la gent. 
 Els deixebles prepararen el sopar pasqual i, un cop a taula, Jesús s'aixecà, es tragué el mantell i se cenyí una tovallola; després va tirar aigua en un gibrell i començà a rentar els peus dels deixebles i a eixugar-los amb la tovallola que duia cenyida.
 Mentre sopaven Jesús es contorbà i afirmà: us ho asseguro: un de vosaltres em trairà. Judes, el qui el traïa, li preguntà: -¿No sóc pas jo, rabí?  Ell li respongué:  -Tu ho has dit. I Judes sortí de seguida. Era de nit
 Llavors Jesús prengué el pa, digué l'acció de gràcies, el partí i els el donà tot dient: -Això és el meu cos, entregat per vosaltres... Féu igualment amb la copa, tot dient: -això és la meva sang, vessada per vosaltres...
PASSIÓ 1: ÚLTIM SOPAR
 

27 Febrer 2001
Lluc 4, 1
 Jesús, ple de l'Esperit Sant, se'n tornà del Jordà, on Joan l’havia batejat.
 L'Esperit el va conduir pel desert durant quaranta dies, i era temptat pel diable. 
 Aquells dies no va menjar res, i a la fi tenia fam.
COMENÇA LA QUARESMA
 

20 Febrer 2001
Lluc 12, 34
 No tinguis por, petit ramat, que el vostre Pare es complau a donar-vos el Regne. 
 Veneu els vostres béns i doneu els diners com a almoina.
 Procureu-vos bosses que no es facin malbé, aplegueu-vos al cel un tresor que no s'acabi; allà, els lladres no s'hi acosten, ni les arnes no destrossen res.
 Perquè on teniu el tresor, hi tindreu el cor..
ENS CAL OMPLIR EL COMPTE CORRENT DEL CEL
 

13 Febrer 2001
Lluc 9, 26
 Si algú s'avergonyeix de mi i de les meves paraules, el Fill de l'home s'avergonyirà d'ell quan vindrà en la seva glòria i en la glòria del seu Pare i dels sants àngels.
Lluc 12,8
 A tot aquell qui em reconegui davant els homes, també el Fill de l'home el reconeixerà davant els àngels de Déu.
JESÚS ENS TRACTARÀ COM L’HAGIM TRACTAT A ELL
 

6 Febrer 2001
Lluc 6, 29
 Si algú et pega en una galta, para-li també l'altra.
TORNAR BÉ PER MAL
 

30 Gener 2001
Marc 12, 28 
Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima, amb tot el pensament i amb tota la força.
Estima els altres com a tu mateix.
QUIN ÉS EL PRIMER DE TOTS ELS MANAMENTS?
 

23 Gener 2001
Marc 12, 17
 Doneu al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu.
HI HA OBLIGACIONS DE 2 MENES